Recaptació executiva

Què és la recaptació tributària?

La recaptació tributària consisteix en l’exercici de les funcions administratives per cobrar els deutes tributaris, i es pot realitzar en període voluntari, amb el pagament en els terminis previstos en l’article 62 de la Llei 58/2003, general tributària, o en període executiu, amb el pagament o través del procediment de constrenyiment.

La recaptació tributària està regulada per la Llei 58/2003, general tributària, i pel Reglament general de recaptació, aprovat pel Reial decret legislatiu 939/2005, de 29 de juliol.

Quan s’inicia el període executiu?

En el cas de deutes liquidats per l’Administració tributària, el període executiu s’inicia l’endemà del venciment del termini establert per a l’ingrés en via voluntària, tal com preveu l’article 62 de la Llei 58/2003, general tributària.

En el cas dels deutes a ingressar mitjançant autoliquidació presentada sense fer l’ingrés, el període executiu s’inicia l’endemà que finalitzi el termini establert per a la normativa de cada tribut, i si aquest s’hagués acabat, l’endemà de la presentació de l’autoliquidació.

Iniciat el període executiu, l’Administració tributària durà a terme la recaptació dels deutes liquidats o autoliquidats pel procediment de constrenyiment sobre el patrimoni de l’obligat al pagament.

Què és la provisió de constrenyiment?

La provisió de constrenyiment és el títol suficient per iniciar el procediment de constrenyiment i té la mateixa força executiva que la sentència judicial per a actuar contra els béns i drets dels obligats tributaris.

Com s’inicia el procediment de constrenyiment?

El procediment de constrenyiment s’inicia mitjançant la provisió de constrenyiment notificada a l’obligat tributari, en què s’identifica el deute pendent, es liquiden els recàrrecs i se li requereix que n’efectuï el pagament. També determina l’exigència dels interessos de demora i, si n’hi ha, de les costes del procediment de constrenyiment.

En la provisió s’adverteix l’obligat tributari que, si no fa l’ingrés de l’import total del deute pendent en el termini esmentat, inclòs el recàrrec de constrenyiment reduït del 10%, se li embargaran els seus béns o s’executaran les garanties existents, a fi de cobrar el deute, amb el recàrrec de constrenyiment del 20% i dels interessos de demora que es meritin fins a la data de cancel•lació del deute.
 

Quins són els terminis de pagament del període executiu?

Un cop iniciat el període executiu i notificada la provisió de constrenyiment, el pagament del deute tributari s’ha d’efectuar en els terminis següents:

  • Si la notificació de la provisió de constrenyiment es fa entre el dia 1 i el 15, el termini de pagament és entre el dia en què s’ha fet la notificació i el dia 20 d’aquest mes i, si aquest no és hàbil, fins al dia hàbil següent. 
  • Si la notificació de la provisió de constrenyiment es fa el dia 16 i l’últim del mes, el termini de pagament és entre el dia en què s’ha fet la notificació i el dia 5 del mes següent i, si aquest no és hàbil, fins al dia hàbil següent.

Quins són els recàrrecs del període executiu?

  • Recàrrec executiu (5%): S’aplica quan es satisfà el deute no liquidat en període voluntari abans de la notificació de la provisió de constrenyiment.
  • Recàrrec de constrenyiment reduït (10%): S’aplica quan es satisfà el deute i el mateix recàrrec abans que finalitzin els terminis de pagament previstos en el període executiu.
  • Recàrrec de constrenyiment ordinari (20%): S’aplica quan es satisfà el deute un cop finalitzats els terminis de pagament previstos en el període executiu.

Quins són els motius d’oposició a la provisió de constrenyiment?

Contra la provisió de constrenyiment només són admissibles els motius següents:

  • Extinció total del deute o prescripció del dret a exigir el pagament.
  • Sol•licitud d’ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari i d’altres causes de suspensió del procediment de recaptació.
  • Manca de notificació de la liquidació.
  • Anul•lació de la liquidació.
  • Error o omissió en el contingut de la provisió de constrenyiment, que impedeix la identificació del deutor o del deute constrenyit.

Quan se suspèn el procediment de constrenyiment?

Quan la persona interessada demostra que hi ha hagut un error material, aritmètic o de fet, en la determinació del deute; que el deute s’ha ingressat, condonat, compensat, ajornat o suspès, o que ha prescrit el dret a exigir-ne el pagament. En aquests casos, s’ha de notificar la suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment, fins que no es dicti l’acord corresponent.

Quan l’apreciació d’aquestes circumstàncies no sigui competència de l’òrgan de recaptació que hagi rebut la sol•licitud de suspensió, aquest pot suspendre les actuacions i l’ha de traslladar a l’òrgan competent. Aquest últim ha d’informar l’òrgan de recaptació que tramitava el procediment de constrenyiment sobre la concurrència d’alguna de les circumstàncies assenyalades.

La resolució que s’adopti s’ha de notificar a la persona interessada i se li ha de comunicar, si escau, la continuació del procediment de constrenyiment.

Execució de garanties

Una vegada s’ha iniciat el procediment de constrenyiment, si el deute està garantit i resulta impagat, se n’ha d’executar la garantia.

Tipus de garanties:

  • Si la garantia consisteix en aval, fiança, certificat d’assegurança de caució o una altra garantia personal, s’ha de requerir al garant que ingressi el deute, inclosos els recàrrecs i interessos que corresponguin, fins al límit de l’import garantit. Si no ho fa, s’ha d’actuar contra els seus béns, en virtut de la provisió de constrenyiment dictada en relació amb l’obligat al pagament, sense necessitat d’una nova notificació.
  • Si la garantia consisteix en hipoteca, penyora o una altra de caràcter real, constituïda per béns o drets o sobre béns o drets de l’obligat al pagament susceptibles d’alienació forçosa, s’ha d’actuar segons el procediment establert per a l’alienació de béns embargats de naturalesa igual o similar.
  • Si la garantia està constituïda per béns o drets, o sobre béns o drets d’una persona o entitat diferent de l’obligat al pagament, s’ha de comunicar a aquesta persona o entitat l’impagament de l’import garantit i se l’ha de requerir perquè posi els béns o drets esmentats a disposició de l’òrgan de recaptació competent, llevat que pagui la quantitat deguda. 
  • Si la garantia consisteix en un dipòsit en efectiu, s’ha de requerir al dipositari que ingressi el deute, inclosos els recàrrecs i interessos que corresponguin, fins al límit del dipòsit constituït.

Es pot continuar el procediment de constrenyiment quan la garantia hagi esdevingut manifestament insuficient, jurídicament o econòmicament, des de la data en què es va constituir, sense necessitat d’esperar-ne l’execució, mitjançant un acord motivat que ha de constar en l’expedient.